Done’m asguilando si me’l té que dar.
En esta cistella me'l té que posar.
Done-me-lo prompte que me’n tinc que anar
a missa maitines, a missa del gall.

Òbriguen el pastador,
no tinguen ningún reparo,
que són festes de Nadal
i venim per l’asguilando.

Done’m l’asguinaldo, senyora, por Dios,
que si no me’l dóna, li amusse el gos.
Li n’amusse uno, li n’amusse dos.
Done’m l’asguinaldo, senyora, por Dios.

Passen bones festes, festes de Nadal,
bones tarongetes i un conill ben gran.
La nit de maitines, la nit de Nadal,
s’afanyen les dones i maten el gall.

Done’m l’asguilando si me’l té que dar,
que la nit és fosca i se n’hem d’anar.
Al peu de la serra a fer el sopar:
arròs i cebeta i bon bacallà.

Del disc Territoris amables. FolkClub Ethnosuoni i Resistencia, 2002.